miércoles, 3 de febrero de 2016

Els ulls

Tinc els ulls del meu pare i la mateixa forma de les mans, és com si tinguéssim els mateixos dits, però jo en una mida més petita.

Tinc els ulls del meu pare i el seu mentó, la seva barbeta que s'enalteix quan arrufa el nas, quan jo arrufo les celles.

Tinc els ulls del meu pare i els seus mateixos gustos en menjar a excepció de les espècies que a mi m'agraden i a ell no.

Tinc els ulls del meu pare... potser per això no pot ni mirar-me amb orgull. Tinc els ulls del meu pare i potser per això ningú em pot veure com una persona temible i perillosa i s'equivoquen quan veuen bondat i una maleïda debilitat de la qual no poden més que compadir-se.

Tinc els ulls del meu pare, i en ells, sé que guardo tota la seva frustració, tot el que ell no va poder ser i sempre va voler i jo tampoc. Tinc en els seus ulls les seves mentides, els seus enganys, els seus desdenys, els seus vicis, els seus impulsos, els seus pecats i la seva ràbia, que jo sé que la seva bondat i la seva moral no li permet professar lliurement.

Tinc els ulls del meu pare. És l'únic que tinc d'ell.

Martin Stranka